1. QUI SOM? COMPARTEIX UNA CANÇÓ AMB ELS COMPANYS

Som un grup d’alumnes que estem estudiant català. Escrivim per aprendre, escrivim per comunicar-nos, escrivim per cometre errades i corregir-les, escrivim per progressar.

No perdem l’ànim i sempre seguim endavant.

Si vols compartir una cançó -en català- amb els teus companys, segueix les següents instruccions:

1. Busca el vídeo al youtube.

2. Sota el vídeo, prem “comparteix”.

3. Dins de “comparteix” prem “insereix”.

4. Selecciona tot el codi que hi apareix i copia’l.

5. Torna al blog del curs i prem “comentari”

7. Enganxa el text copiat al youtube com a comentari i envia’l.

El teu vídeo ja forma part del nostre blog!

 

23 pensaments sobre “1. QUI SOM? COMPARTEIX UNA CANÇÓ AMB ELS COMPANYS

  1. Estimats i estimades,

    Us deixo una cançó que m’encanta. Si mireu el vídeo, potser hi trobeu algú conegut:

    He buscat l’eternitat
    i he trobat tan sols un forat
    i bufa el vent, i estic content
    però sempre ve de cara i no em deixa estar content
    i estic content, i estic content
    però sempre hi ha una cosa que no em deixa estar content

    Fracassat, vol tornar a començar
    tant ha descartat, que es vol suicidar
    i està content, com tanta gent
    però busca i es compara i mai no pot estar content
    i està content, i està content
    però sempre hi ha una cosa que no em deixa estar content

    Singulars, de vegades plurals
    som humans, i anem tirant
    i estem contents, i estem contents
    però sempre hi ha una cosa que no ens deixa estar contents
    i estem contents, i estem contents
    però sempre hi ha una cosa que no ens deixa estar contents

    • el vídeo és molt original!! i sí, crec que he reconegut a algú, jejeje….
      … qui será? 😉

      Com diuen els meus companys, es una mica trist perquè diu que “sempre hi ha alguna cosa que no deixa estar content”… però al final de la cançó surt un missatge d’ànim!! així que em quedo amb aquest… “ser lliure i ser feliç!!!”

  2. Encara que el missatge sigui bo, la cançó es molt trista! La frase “sempre hi ha una cosa que no ens deixa estar contents” es molt angoixant. Aixo si, el barret, molt maco. Ha faltat poc perquè ho trepitgis. Jijiji.

  3. LLETRA
    Podrien ser els teus ulls però no
    Los tens grossos i marrons com qualsevol fill de veí
    Podria ser el teu cul però no
    Lo tens pla com s’aixeca el mar de matí

    Podria ser el que dius i com ho dius
    però ens passem lo dia dient tonteries
    Podria ser el teu monyo, podria ser el teu cor
    la vergonya que et carrega de manies

    Diuen que l’amor és cec
    Sintonia de mirades, veus i aulors
    Però el que jo realment crec
    És que no hi ha res que l’explique
    l’has d’encaixar tal com és

    Me moles que te cagues, me moles perquè sí
    Però per quina raó no t’ho sabria dir
    Me moles que te cagues me moles perquè sí
    Per sort l’amor enca no té sentit

    Podria ser lo teu alè
    però quan fumes també tens gust de cendrer
    podria ser el teu to de veu
    però tu no parles, xilles com un mercader

    Podria ser la teua joventut
    Podrien ser los teus canuts
    Podria ser la força que em transmets
    La vidilla que me dones quan te veig

    Diuen que l’amor és cec
    Sintonia de mirades, veus i aulors
    Però el que jo realment crec
    És que no hi ha res que l’explique
    l’has d’encaixar tal com és

    Diuen que l’amor és cec
    Sintonia de mirades, veus i aulors
    Però el que jo realment crec
    és que no hi han explicacions
    que justifiquen les passions

    Me moles que te cagues, me moles perquè sí
    Però per quina raó no t’ho sabria dir
    Me moles que te cagues me moles perquè sí
    Per sort l’amor enca no té sentit

    Me moles que te cagues, me moles perquè sí
    Però per quina raó no t’ho sabria dir,
    Però no en sé la raó l’amor no té sentit

    Podrien ser les teues dents
    però estan més tortes que los nucs d’un macramé
    Podrien ser els teus pits, la teua pell
    però si surts se’t fot tota plena d’acné

    Podria ser la teua boca
    però com a tots moltes vegades s’equivoca
    podria ser la aura que desprens
    però de vegades s’endurix com una roca

  4. LLETRA

    Es el temps de collir castanyes
    la castanyera, la castanyera
    Ven castanyes de la muntanya
    a la plaça de la ciutat

    La camisa li ve petita,
    la faldilla li fa campana,
    les sabates li fan cloc cloc
    I en ballar sempre gira així.

  5. De l’arrel de sempre on s’enlaire el ventre
    on l’ànima i el cos volen farcits
    perquè no bufa mai un sospir disminuït.

    Pel camí del pastor i la sirena
    neix la volàtil revetlla
    Festa de bojos, loquaç germana
    Pels que són d’aquí i d’allà,
    del mar i la muntanya.

    Per tots els que vulguin ser benvinguts
    per tots els que vulguin ser tocats
    els presento la república de la tramuntana. (Ey!)

    Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)
    Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)

    Bufant el fum, blau encanteri al meu damunt
    Pel camí dels cavalls només corren brosses el seu perfum
    Encén el teu llum, no m’importa si ets aprop o lluny
    s’ora baixa volaré amb la tramuntana.

    Per tots els que vulguin ser benvinguts
    per tots els que vulguin ser tocats
    els presento la república de la tramuntana. (Ey!)

    Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)
    Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana. (Ey!)

  6. S’ha apagat el foc fred de mirada tèbia
    S’ensorren els edificis al teu pas
    I ha mort el cor de la guineu més jove
    I les llàgrimes, les llàgrimes un mar

    Diga’m on vas terra trencada
    Que la meva ombra dissecada
    Vol saber de reis, d’herois
    De la magnificència de la mort
    De sort, dels aires dels poetes de debò

    S’ha desfet el glaç calent amb comptagotes
    S’ha submergit vergonyós l’iceberg
    S’amaguen porucs els crancs rere les roques
    I les llàgrimes són llàgrimes del cel

    Diga’m on vas terra trencada
    Que la meva ombra dissecada
    Vol saber de reis, d’herois
    De la magnificència de la mort
    De sort, dels aires dels poetes de debò

    Diga’m on vas terra trencada
    Diga’m on vas terra trencada
    Diga’m on vas terra trencada

  7. l’olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
    els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
    i penso en tu a cada moment
    des que el sol treu el cap pel Tagamanent
    i va il·luminant el somriures de la meva gent

    el parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
    els veïns del tercer que se’m queixen dels teus crits d’ahir
    i quan em dius que tens pressa però encara tens temps
    d’enganxar-te als llençols durant cinc minuts més
    fent el gos, fent l’amor, espolsant-nos la mandra molt lentament

    i és que per mi
    els teus defectes són tan espectaculars
    ningú podrà fer-me dubtar
    que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

    quan m’enfado i esclafes a riure per sota el nas
    quan et dono peixet en els jocs que t’agrada guanyar

    la vida tranquil·la dels dies d’estiu
    les nits a la fresca banyant-nos al riu
    petons i cançons a la platja de Tamariu

    la teva veu comença el dia, la promesa d’una alegria
    que viu entre els teus gestos quotidians
    em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera
    que desplegues generosa a cada pas

  8. deixo la meva petita aportació a aquesta secció amb Sopa de Cabra i su cançó “Si et quedes amb mi”

    Lletra:

    Més lluny de les muntanyes
    jo vull trobar un racó
    per viure sense pressa
    i ser l’ombra del teu cos.
    Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
    No et puc donar riquesa
    no puc donar-t’ho tot,
    puc ser el teu llarg viatge,
    puc ser la llum del sol.
    Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
    Quan estiguis cansada
    jo et dinaré repós.
    quan res no vulguis veure
    t’ompliré els ulls de flors.
    De dia quan despertis
    vull estar al teu cantó,
    vull tenir les mans buides
    per prendre el teu amor.
    Quan se’t tanquin les portes
    jo t’obriré el balcó,
    quan creguis que estàs sola
    podràs cridar el meu nom.
    Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
    No vull guanyar cap guerra,
    no vull ser el teu heroi,
    no vull fer cap promesa,
    no vull entendre el món.
    Despinta les banderes
    i fes-ne un gran llençol
    per sobre les fronteres
    podràs sentir-me a prop.
    Més lluny de les muntanyes
    hi haurà d’haver algun lloc
    per viure sense pressa
    i ser l’ombra del teu cos.
    Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
    si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

  9. Tu em dius inconscient
    I és perquè faig coses que no fa la gent,
    Coses diferents que no s’assemblen gens a tot el que fas tu.
    No vull aquesta rutina de la teva vida,
    Jo vull fer cançons, jo vull melodies,
    Ja arribarà el dia que em deixis respirar.
    Ara posa’t al meu lloc
    Entre les llums de colors,
    Tu no pots imaginar com jo veig la relitat.
    Pa.para, rara, ra, pa para ra, ra, ra ra, ra , ra
    I si dic tot el que dic
    és perquè imagino un món diferent
    Amb més il•lusions i altres universos a cada realitat.
    Potser creus que sóc un boig que viu en els somnis
    Entre princesetes , potser m’obsessiona tot allò que faig
    Mai trobo el final.
    (DUES VEGADES)
    Ara posa’t en el meu lloc
    Entre les llums de colors.
    Tu no pots imaginar
    Com jo veig la realitat.
    Pa,para, ra ra ra pa para ra, ra , ra , ra

Deixa un comentari